Com si estiguéssim lligats a una cadira, obligats a contemplar permanentment postes de sol. Com el drugo de La naranja mecánica, però en versió capvespres.
Tot al nostre voltant serien crepuscles: els naixements l’inici del declivi, i els moments de plenitud només estels fugaços, com l’instant en què el cel ja no és blau ni encara rogenc sinó més aviat lila.
Tot al nostre voltant serien crepuscles: els naixements l’inici del declivi, i els moments de plenitud només estels fugaços, com l’instant en què el cel ja no és blau ni encara rogenc sinó més aviat lila.
0 ressons:
Publica un comentari