Aventurar incursions en l’inexpressable a través del llenguatge. D’això potser és del que tracta això. El truc està en retenir el et surt i explicar el que t’entra.
El que escric és un homenatge pòstum que em faig ara. Val més metabolitzar aquella malenconia d’abans de partir quan t’hi veus en cor, que així arribada l’ocasió t’estalvies la llagrimeta. O què cony, abraçar-la perquè sí, que com diu Victor Hugo la malenconia és la felicitat d’estar trist.
Pitjo el ratolí en un atac d’ansietat i buido la Paperera de reciclatge. Com es pot comprovar, jo no hi cabia.
0 ressons:
Publica un comentari