Com dir la fragilitat de la gent
fent poesia.
Com dir les penes que viuen
de manera bonica.
Com dir que costa d’acceptar-me
sabent els altres allà.
Com dir que l’infern és ja, aquí,
i que no sembli que m’ho invento.
Com dir la urgència candent
sense signes d’exclamació.
Com dir les meves misèries minúscules
evitant el ridícul.
Com dir màgia i que els malsons
deixin de ser reals.
Com dir els monstres que el lector
perd de vista mentre llegeix.
Com dir el món que queda
més enllà dels pocs mots que dic.
Com dir d’una vegada per totes
que no sé què fer per no dir tant.
Dient-ho
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 ressons:
Publica un comentari