Demà és dilluns

Yo, por mi parte, he vivido más que todos ellos y, a cambio, he muerto mil muertes distintas. Me he movido por la existencia dejando en pos un rastro de miedo, como un caracol. Cuando muera de verdad, será un aburrimiento.

S. Savage

Es tracta de no consolidar res, i ni això: es tracta de no-res.

Hac Mor

Tinc la sensació que em repeteixo i és bastant desagradable. Tot són variacions i fugues dels mateixos temes i contradiccions. N’estic fart d’escriptura kamikaze i de fer el xitxarel·lo, perquè està clar que bolcant-me aquí no vaig enlloc.
Vull deixar de gemegar i fer coses grans. Jo vull. Coses grans. FER.
La teranyina cibernàutica ja m’ha empresonat prou. Aquest estiu tinc previst mutar i no explicar-ho a ningú. M’engolirà algun forat negre; diuen que allà s’oculta bona part de la matèria fosca encara per descobrir.
L’interior del tòrax o tota una galàxia poden ser gàbies inacabables.

Si hi hagués vida més enllà d’aquest bloc, la propera reencarnació s’anomenaria Coses del créixer o La follia de Kurtz o encara no ho sé.
Volia que això fos alguna cosa i alguna cosa ha estat. Què? Ni idea. Provatures infructuoses. L’entrada que més m’he currat amb diferència va ser aquella.
O sigui que, amics voyeurs miradors de forats, aquesta puta merda acaba així, abruptament, sense traca final ni castells de focs ni havent esbrinat si sóc o no sóc o què. O sigui que xapo aquest reducte de vulnerabilitat exhibicionista, i fins una altra.